Història
Com va començar tot
Breu història de la Coral Sant Jordi
Un cor que ha interpretat les grans obres del repertori vocal, a les ordres de prestigiosos directors europeus i que ha fet gires per diversos països, però que també ha portat a terme més de 1.860 concerts, arreu de Catalunya, fins i tot als poblets més allunyats; un cor que, segons Pau Casals, “ha mantingut amb gran dignitat les essències artístiques de Catalunya”; un cor que va ser represaliat pel franquisme, que va obrir a Europa el món musical amateur català i que ha cantat amb Duke Ellington; un cor que ha rodat un spaghetti-western, que ha enregistrat el primer disc de l’Himne del Barça i que ha col·laborat amb Lluís Llach; un cor que té actualment més de seixanta cantaires, la major part joves… Això i moltes altres coses és la Coral Sant Jordi.
Inicis
Va néixer el 1947, a l’entorn de la personalitat carismàtica d’Oriol Martorell, amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, tant culta com popular, en especial la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, entenent aquesta tasca com a element pedagògic i com a acte de servei al país. La qualitat interpretativa del cor, el gran nombre de concerts que realitza i el seu compromís cívic, el converteixen aviat en un símbol de la resistència cultural al franquisme i esdevé així “més que un cor”.
A partir de 1960, la Coral comença a col·laborar amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona i té accés a les grans composicions simfonicocorals. Així, entre altres obres, participa en els oratoris Saül, Israel a Egipte i el Te Deum d’Utrecht de Haendel, la Passió de Sant Mateu i la de Sant Joan de Bach, La Creació i Les Estacions de Haydn, el Requiem Alemany de Brahms, Orfeu i Eurídice de Glück, el Requiem i la Missa en Do Menor de Mozart, L’Atlàntida de Falla (estrena mundial), la Simfonia dels Salms de Stravinski, l’Orfeo de Monteverdi, el War Requiem de Britten, i és dirigida per personalitats de la talla d’Eduard Toldrà, Hermann Scherchen, Sergiu Comissiona, Sergiu Chelibidache, Michel Corboz, Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas i Lluís Vila i Casañas.
En paral·lel, incorpora al seu repertori habitual cançons populars d’arreu d’Europa, espirituals negres, havaneres, adaptacions per a cor de peces de la Nova Cançó i porta a terme una gran activitat discogràfica. També pren part en doblatges musicals i bandes sonores de pel·lícules, com Mary Poppins, Sonrisas y lágrimas, El violinista en el tejado, La ciutat cremada i Companys, procés a Catalunya. Per la seva ductilitat, la Coral és seleccionada per interpretar l’oratori Freedom de Duke Ellington, dirigit pel mateix compositor, a Santa Maria del Mar i a la ciutat francesa d’Orange.
L’any 1957, la Coral ingressa al moviment coral francès À Coeur Joie i poc després l’Oriol és un dels fundadors a Ginebra de la Federació de Joves Corals Europees (avui Europa Cantat). S’inicia així l’afluència del món coral català a les “Setmanes Cantants” i als Europa Cantat. A més, la Coral fa gires de concerts per França, Suïssa, Hongria, Bèlgica, Polònia i Dinamarca.
D’altra banda, el cor es caracteritza per la seva atenció a la música contemporània i, a part d’incorporar-ne peces al seu repertori habitual, estrena obres de compositors catalans del segle XX (Mompou, Montsalvatge, Benguerel, Guinjoan), fa la primera audició a l’Estat espanyol de la Missa de Stravinski i de La pesta de Robert Gerhard, i ofereix al públic l’oratori Pau a la terra de Schönberg, el Persephone de Stravinski i els Chichester Psalms de Bernstein, entre altres obres contemporànies.
El juny de 1991, Oriol Martorell deixa la direcció de la Coral, després d’estar-ne 44 anys al capdavant. Els tres directors que l’han succeït –Jordi Noguera (1991-1995), Xavier Sans (1995-2000) i Lluís Vila i Casañas (2000-2016)–, així com el seu actual director Oriol Castanyer, formen part de la nova generació de conductors, molt ben preparats tècnicament i que tenen la música com a professió.
Com a inici de la “nova etapa”, la Coral interpreta La Creació de Haydn, dirigida per Edmon Colomer. El 1992, forma part del cor oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i, el 1996, és un dels 13 cors triats entre els països d’arreu del món per cantar la Missa de Tempore in Aevum a Bòsnia, amb motiu de la fi de la guerra dels Balcans. Així mateix, amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya, ofereix al públic la Missa de la Coronació de Mozart i La cantata de Sant Nicolau de Britten, a les ordres, respectivament, de Lawrence Foster i Salvador Brotons. A partir de 1998, inicia un seguit de col·laboracions amb les bandes de jazz La Locomotora Negra i La Vella Dixieland.
Darrerament, la qualitat tècnica i interpretativa de la Coral ha estat reconeguda en diversos concursos arreu de l’Estat espanyol. Sense abandonar els tradicionals concerts per les poblacions, la varietat de registres de l’actual cor s’ha posat de manifest amb la interpretació de peces molt variades, des de grans oratoris religiosos com La Passió de Sant Joan de Bach, el Requiem de Mozart i El Messies de Haendel, fins al Requiem flamenco de Paco Peña, presentat al Palau de la Música, a la mesquita de Còrdova i a la ciutat portuguesa de Porto, passant per la gravació discogràfica de sardanes i de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra o la col·laboració amb La Locomotora Negra en la cantata He mirat aquesta terra, basada en textos de Salvador Espriu.
En els seus prop de 75 anys d’existència, la Coral ha portat a terme més de 1.860 audicions, principalment a Catalunya, però també a la resta de territoris de parla catalana, amb l’Alguer inclòs, a l’Estat espanyol i a quinze altres països europeus.
La Coral ha estat guradonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 1979 a la millor aportació cultural i la Creu de Sant Jordi 1988 “per la seva valuosa contribució a la recuperació nacional de Catalunya i a la renovació de la seva música coral”.
