Repertoris

Gioacchino Rossini encarna la despreocupació, la joia, la vena sonora i la feliç  acceptació de la vida. Després de renunciar a escriure per a l’escena, lluny de les rivalitats del món del teatre, compon bon nombre de composicions religioses, pianístiques i vocals, entre les quals destaquen dues grans obres de temàtica religiosa, l’Stabat Mater i la Petite Messe Solennelle. La Missa, però, a part d’algunes audicions privades, no conegué la llum pública fins després de la mort del compositor.

Escrita per a quatre veus solistes, cor i un singular conjunt instrumental compost per dos pianos i harmònium, la Petite Messe Solennelle (petita, pels seus efectius  materials; solemne, per la seva extensió i el seu abast musical) aporta una considerable multiplicitat de procediments estilístics, des de la típica ària teatral fins al contrapunt d’arrel palestriniana, passant per dos fugats magistrals, a la fi del “Gloria” i del “Credo”, dintre d’un àmbit immens de suggeriments psicològics i tècnics que bé podrien sintetitzar tot l’univers rossinià. 

En la partitura original de la Petite Messe Solennelle figuren unes delicioses anotacions autògrafes del compositor, en llengua francesa, que finalitzen així: “¿És realment música sacra (“sacre”) o música maleïda (“sacrée”)? Tu saps prou bé que jo vaig néixer per a l’òpera bufa. Una mica de coneixements, una mica de cor: això és tot. Per tant, sigues Tu lloat i, per a mi, guarda’m el Paradís.”

El 30 de novembre de 1947, un grup de joves inquiets liderats per Oriol Martorell feien, sota el nom de Schola Sant Jordi, el primer concert de la que poc després s’anomenaria Coral Sant Jordi, al Centre  Parroquial de Rubí. Setanta-cinc anys d’incomptables assajos, concerts, viatges, col·laboracions i anècdotes, sempre amb els objectius inicials ben presents: el conreu acurat i rigorós de la música vocal i el compromís cívic i social amb el país.

Amb el concert que us proposem, volem celebrar no només l’efemèride d’aquella primera actuació, sinó també la llarga trajectòria i la bona salut actual de la coral, que ens anima a mirar 75 anys més enllà. Hem ideat un programa que representa la història de la coral, des dels seus inicis fins a l’actualitat, amb algunes de les peces més emblemàtiques del seu repertori i amb obres de compositors actuals, continuant amb l’esperit de compromís amb la música de nova creació del país que ha mantingut des dels seus inicis.

Començarem el concert amb algunes de les obres que van sonar en aquella primera audició a Rubí, com la Nit de Sant Joan o el Tot baixant per la drecera de Friederich Glück, en les versions adaptades al català que va cantar la coral durant els seus primers anys de vida. Continuarem amb un bloc amb obres que alguns dels compositors més importants del país han dedicat expressament a la coral al llarg de la seva trajectòria, com les Set cançons populars catalanes d’Eduard Toldrà (commemorant també el 60è aniversari de la mort del músic vilanoví). Continuant amb les celebracions d’aniversaris, podrem escoltar les Sechs Lieder im freien zu singen, op. 59 de Felix Mendelssohn, de qui es compleixen 175 anys de la seva mort. I acabarem amb algunes de les composicions més celebrades de la nostra tradició coral, com l’Amor Mariner de Manuel Oltra (de qui celebrem el centenari del seu naixement) o L’Empordà del mestre Enric Morera.

Estem convençuts que aquest programa serà del grat de tothom qui vingui a escoltar-lo, tant d’aquells que han seguit la Coral Sant Jordi al llarg de la seva trajectòria com d’aquells que l’escoltin en directe per primera vegada.

Josep Anselm Clavé, nascut a Barcelona el 1824, va fer de la música, i en especial del cant coral, una eina de transformació social. Clavé va convertir una modesta
societat orquestrina, L’Aurora, integrada per una vintena d’homes, en la primera societat coral de Catalunya i de l’estat espanyol. La creació d’aquest grup de cantaires va significar la introducció d’una pràctica musical completament nova, ja que fins aleshores la vida coral catalana estava reservada a l’àmbit litúrgic i al teatre líric.

Des del punt de vista polític i social, Clavé elaborà un projecte pedagògic revolucionari, perquè pretenia dignificar les condicions de vida de la classe obrera mitjançant la música. Creia que a través del cant allunyaria els treballadors dels mals costums de les tavernes i els aproparia a un tipus de cultura més refinada, reservada fins aleshores a les classes benestants. Seguint l’exemple de La Fraternitat, aviat van començar a sorgir altres societats corals a Barcelona i a les poblacions veïnes.
Clavé havia posat en marxa tota una revolució social.

El 2024 es commemoren els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé i els 150 anys de la seva mort, i les traces del seu llegat segueixen ben presents a les nostres ciutats en forma de nombrosos carrers, places i monuments dedicats a la seva memòria.
Sabem, però, qui era aquesta figura polièdrica, que va arribar a ser president de la Diputació Provincial de Barcelona, i quina és la seva autèntica herència?

La Coral Sant Jordi proposa un espectacle de nova creació amb música de Marc Parrot, dramatúrgia de Ferran Dordal i direcció d’escena de Judith Pujol que ens permeti acostar-nos al llegat de Clavé des de la perspectiva del segle XXI, observant alguns dels moments més destacats de la seva història i la realitat actual de les associacions corals, en una coproducció amb la Fira Mediterrània de Manresa.